Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Els repatriats d’ISIS porten esperança i temor a Txetxènia
Dilluns, 2 d'abril de 2018 19:57
Anna Arutunyan
Analista sènior, Rússia

El retorn dels combatents d'ISIS a Txetxènia podria suposar un repte de seguretat per a la república russa trencada per la guerra. Les autoritats poden respondre com és d’esperar, amb repressió, però no s'han de descartar els esforços per repatriar dones i nens estrangers a Síria i, en alguns casos, reintegrar a combatents estrangers.

Les victòries sobre ISIS a Mossul i Raqqa representen un dilema per als estats, els ciutadans dels quals van marxar per unir-se a les files de l'Estat Islàmic (ISIS) i que ara poden tornar a casa. Aquests estats inclouen Rússia, i en particular la seva República de Txetxènia.

D'una banda, les autoritats txetxenes temen el retorn dels insurgents que van lluitar per l'ISIS. Els preocupa que els militants, la majoria dels quals són enemics mortals del règim de Ramzan Kadyrov, reprenguin els atacs que van dur a terme fa alguns anys a Txetxènia. Com ha passat en el passat, les autoritats no es limitarien a enviar els repatriats a la presó, també podrien perseguir les seves famílies, amics o associats, reapareixent l'odi cap al règim entre un cercle més ampli de persones.

D'altra banda, alguns funcionaris i activistes de Txetxènia estan liderant els esforços per recuperar dones i nens abandonats a l'Orient Mitjà després de la mort o empresonament dels seus marits i pares insurgents. Aquests esforços, juntament amb els intents limitats de rehabilitar alguns combatents antics, ofereixen un raig d'esperança de que almenys alguns retornats que renunciïn a l'ISIS es puguin reintegrar a la societat txetxena.

L'article sencer en anglès el trobareu a

https://www.crisisgroup.org/europe-central-asia/caucasus/chechnya-russia/isis-returnees-bring-both-hope-and-fear-chechnya

 
Madina Magomadova: “No crec que la guerra hagi acabat. No hem enterrat els morts, no hem trobat als desapareguts.”
Dimarts, 17 de gener de 2017 19:39

Autor: Serguei Dmitriev (Radio France International)

Text original: http://ru.rfi.fr/rossiya/20160816-davai-ne-budem-govorit-o-zverstvakh

Madina Magomadova és defensora dels drets humans txetxena, directora de la ONG Mares de Txetxènia, que des de principis de la primera guerra txetxena es dedica a buscar gent desapareguda durant el conflicte. Tot i els nombrosos atacs i amenaces Madina Magomadova és gairebé l'última persona a Txetxènia capaç de donar la seva opinió, diferent a la versió oficial del govern local. En aquesta entrevista a la versió russa de Radio France International ens explica com els habitants de Txetxènia no creien que pogués començar la guerra, i per què se n’absté de parlar de l’horror.

El 26 de Novembre van entrar a Grozny els primers militars russos, i la mateixa tarda vam abandonar la ciutat. Els meus germans i jo sempre havíem viscut a Grozny. Jo vivia prop d’aquí, al següent carrer, al centre. Encara hi estic registrada, tot i que ni tan sols hi queda la casa. Vam marxar al poble dels pares. Els meus germans i germanes tenien fills petits, dotze. Els meus germans ens van portar a tots, als nens, les dones i les germanes, cap al poble. Vivíem a l’espera que algun dia tot això acabés. No hi havia electricitat. A vegades l’encenien, però normalment no n’hi havia. Quan Txetxènia ja era rodejada pels militars russos, encara teníem l’esperança que el món no ho permetria això. Recordo com el meu germà, que ara és mort, va encendre la radio del cotxe, i escoltàvem les notícies del canal Svobody. Diferents notícies, russes i internacionals. I teníem l’esperança que el món diria: “Això no és pot fer, torneu els militars a la base. Deixeu Txetxènia tranquil·la.” Malauradament, això no va passar. Els militars van creuar la frontera. Això va ser l’11 de novembre. Encara manteníem l’esperança, fins i tot quan ja havien creuat la frontera; i després, quan hi havia les primeres víctimes. Recordo que feia molta por. Corria informació que estaven detenint a tots els txetxens a fora de Txetxènia, a Moscou. I a Moscou hi teníem dos germans. Evidentment, la família estava molt preocupada, com tot el poble txetxè.

Llegeix-ne més...
 
"Vides inacabades"
Divendres, 15 d'abril de 2016 00:00

Al mes de gener de 2016 vam desplaçar-nos a Txetxènia i al Daguestan per fer un documental que denunciés les desaparicions forçades al Caucas Nord. Aquí el teniu, esperem que us resulti interessant.

https://www.youtube.com/watch?v=RLeEnTHjLyI

 
Carta d'un nen de Vremenny a Vladímir Putin
Dimarts, 12 de maig de 2015 11:24

Des de Vremenny, un poble que vam visitar al Daguestan just després de ser saquejat durant una operació antiterrorista, ens han fet arribar aquesta carta d'un nen, malalt d'hidrocefàlia, ha escrit al President rus Vladímir Putin:

carta1carta2

 

Llegeix-ne més...
 
Situació de la dona a Txetxènia
Dimecres, 22 d'abril de 2015 12:24

Amb l'arribada al poder de Ramzan Kadírov a Txetxènia, l'estricte compliment de la tradició es va substituir per les decisions arbitràries del nou president i el seu entorn. Gent sovint inculta, però investida d'un poder absolut, interpreten la tradició a la seva manera, i obliguen a la resta a sotmetre’s al seu mandat.

Els dirigents txetxens canvien sovint la seva interpretació de la tradició txetxena. Ramzan Kadírov la interpreta segons li convé, o fins i tot en funció d’un caprici momentani. Així, si abans considerava que el rapte de núvies era "una bella costum del Caucas", un bon dia va canviar d’idea i va declarar que els que seguissin aquesta pràctica serien castigats severament.

A continuació exposarem diferents elements clau de la situació de les dones a la Txetxènia actual.

Llegeix-ne més...
 
<< Inici < Previ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 1 de 136