Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Fora de Rússia continuen els assassinats polítics per encàrrec PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Violència política
Dimecres, 1 d'abril de 2009 10:20

Tags: Kadírov | tortures i assassinats | Txetxènia | violència política

Sulim Yamadaev - APDurant els últims anys, s’ha produït una sèrie d’assassinats escandalosos fora de les fronteres de l’Estat rus. Uns assassinats que, segons els òrgans de seguretat d’alguns països europeus, s’han perpetrat per encàrrec  i estan motivats per raons polítiques.

El passat dia 28 de març a Dubai, als Emirats Àrabs Units, va produir-se l’assassinat de Sulim Iamadàiev, un antic comandant txetxè del batalló «Vostok», el qual, en aquella època, havia tingut una relació conflictiva amb el president de Txetxènia Ramzan Kadírov. La policia local no descarta la versió d’un assassinat per encàrrec. El germà de Sulim Iamadàiev, Ruslan, va ser també assassinat el passat mes de setembre, en ple centre de Moscou ,quan tornava d’una trobada amb un alt funcionari de l’administració presidencial.

El passat 13 de gener, a Viena, es va produir un altre assassinat d’un ciutadà txetxè, en aquest cas es tractava d’Umar Israïlov. A finals de 2006, Israïlov va presentar una demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra Rússia en la qual acusava el president de Txetxènia Ramzan Kadírov de recórrer sistemàticament a tortures i segrests. El New York Times va publicar la versió completa de la demanda que Umar Israïlov va presentar al TEDH.

La tarda del 26 de febrer, a Istanbul, un antic combatent txetxè era a casa seva quan va rebre tres trets mortals al cap, disparats des d’una pistola amb silenciador. Ali Osàiev, que havia marxat de Txetxènia, s’havia establert a Turquia. Els agressors van poder fugir.

El 9 de desembre de 2008, també a Istanbul i en circumstàncies semblants, va ser assassinat l’excomandant dels separatistes de Txetxènia, Islam Djanibékov. En aquell moment, fonts turques no van descartar que les serveis especials russos poguessin estar-hi implicats.

Un altre ciutadà txetxè, Ruslan Khàlidov, que actualment viu a Noruega, va declarar a principis de març que el president txetxè Ramzan Kadírov li havia ordenat assassinar un altre resident txetxè a Noruega, Magomed Otxerkhadji.

El novembre de 2007, a la capital de l’Azerbaidjan, va ser assassinat a trets Imran Gazíev. Gazíev, de 42 anys, era el primer adjunt del líder de l’antic govern de la no reconeguda República Txetxena d’Itxkèria a l’Azerbaidjan. 

Segons declaracions de Mairbek Tamàrov, un dels activistes de la diàspora txetxena a Azerbaidjan, el 8 de setembre de 2004 va arribar a Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, un grup de txetxens pro-Kadírov amb l’objectiu d’eliminar els líders de les comunitats txetxenes a l’Azerbaidjan, els membres del govern d’Azerbaidjan o les seves famílies i provocar, d’aquesta manera, un fort sentiment anti-txetxè que acabés amb l’expulsió dels refugiats txetxens d’Azerbaidjan.

El gabinet del president txetxè Ramzan Kadírov, davant les informacions publicades pels mitjans de comunicació que l’acusaven de participació en aquests crims, va declarar que l’únic que pretenen és desacreditar el president.

Recordem que el 23 de novembre de 2006, a l’hospital del Col·legi Universitari de Londres, va morir l’exagent dels Serveis Federals de Seguretat russos (FSB) Aleksandr Litvinenko. Al seu cos, van trobar-hi restes d’un element radioactiu: poloni – 210. A Gran Bretanya, el principal sospitós d’aquest assassinat és també un excoronel dels FSB, el diputat a la Duma Estatal pel Partit Liberal i Democràtic Rus (LDPR), Andrei Lugovoi.

El cas Litvinenko no està tancat. Gran Bretanya exigeix l’extradició de Lugovoi, però la Fiscalia de Rússia insisteix que no hi ha indicis de la seva culpabilitat en l’assassinat de Litvinenko. L’acusat també nega la seva participació en l’assassinat, i declara que l’acusació té motivacions clarament polítiques.

Un dels líders dels separatistes txetxens, Zelimkhan Iandarbíev, va morir a Qatar el 2004. En l’explosió del seu cotxe van morir dues persones més. Iandarbíev pretenia crear un «califat» des del mar Negre fins al mar Caspi, la base del qual seria l’estat islàmic de Daguestan i de Txetxènia. La Fiscalia General de la Federació Russa havia exigit reiteradament l’extradició de Iandarbíev per ser jutjat davant un tribunal rus. 

Font: Kavkazkii Uzel

Per a saber-ne més: El País i The Moscow times

 


 

 

Última actualització