Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Taula rodona: "Txetxènia, 10 anys després" PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Divendres, 2 d'octubre de 2009 14:38

TXETXÈNIA, 10 ANYS DESPRÉS

Què s'amaga a Txetxènia 10 anys després de l’inici de la segona guerra russotxetxena? Per què assassinen activistes i periodistes que denuncien allò que hi succeeix? Quins motius hi havia darrera la nova ofensiva russa del 1999 i per què la guerra continua?

 

Passi del documental Desconfiança, d'Andrei Nekràsov, i posterior taula rodona a càrrec de: 

Andrei Nekràsov, director de cinema rus autor de El caso Litvinenko i Desconfiança

Usam Baysaev, activista txetxè, membre de l’ONG Memorial

Dimecres 21 d’octubre de 2009 a les 19 h
A la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Rambla de Catalunya, 10  Barcelona

Entrada lliure. Hi haurà servei de traducció simultània

Presentació

En un dels seus moments de més baixa popularitat, i amb vista a les properes eleccions presidencials, Borís Ieltsin nomena l'agost del 1999 l'aleshores desconegut cap de l'FSB Vladímir Putin com a primer ministre. Ieltsin busca el triomf del seu delfí per garantir-se la  impunitat un cop deixi el poder davant els casos de corrupció que l'esquitxen a ell i a la seva família.

El mes següent, el setembre del 1999, es produeixen cinc explosions en edificis d’habitatges de Moscou i d’altres ciutats russes que causen 307 morts i més de 1.700 ferits. S'acusa immediatament a combatents txetxens de ser els autors dels actes terroristes, tot i que aquests mai reivindiquen l’autoria dels atemptats. El Kremlin decideix aleshores envair novament Txetxènia valent-se de l'efecte que han generat en l'opinió pública els atemptats: la població russa, en estat de pànic, deixa de veure el seu govern com l'ens corrupte de feia uns mesos i li dóna el seu suport incondicional davant el nou enemic comú: els txetxens.

La mà dura que Putin aplica a Txetxènia provoca, en poc més d'un parell de mesos, que el seu índex de popularitat passi de l'1% al 60%. El terreny per guanyar les eleccions està més que abonat.

D'altra banda, un fosc incident ocorregut a la ciutat russa de Riazan fa saltar moltes alarmes: membres dels serveis secrets, l’FSB, són descoberts mentre col·loquen sacs amb explosius al soterrani d'un edifici d’habitatges  just quan es produeixen els atemptats. L'incident  intenta  ocultar-se, i després s'explica que els sacs contenien, en realitat, sucre, i que tot plegat només eren unes maniobres militars.

Un coronel de l'FSB va investigar els fets i va descobrir que un col·lega seu dels serveis secrets estava implicat en els atemptats. Va denunciar-ho públicament. El seu col·lega va morir  atropellat a Xipre i ell va ser empresonat durant 4 anys acusat de revelar secrets d'estat. Altres persones que van  investigar aquests fets han estat assassinades: Alexander Litvinenko, Serguei Iúxhenkov i I
uri Shchekochikhin.


Aquesta història la retrata Andrei Nekràsov a
Desconfiança, qui ens explicarà en primera persona com va ser dirigir aquest documental, i ens parlarà de com l’estat policial va pujar al poder a Rússia, i encara s’hi manté.

També ens acompanyarà Usam Baysaev, activista txetxè membre de Memorial, que viu a Samaixki, municipi on es va produir la pitjor matança de civils a mans de l'exèrcit rus: més de 250 persones  van morir en un bany de sang que durà 3 dies.

L'Usam ha treballat per Memorial des de Txetxènia i Ingúixia. Des del juliol d'enguany, en què l'activista Natàlia Estemírova va ser assassinada, aquesta ONG ha abandonat Txetxènia per raons de seguretat. D'altra banda, Ingúixia s'ha convertit ara en el nou punt calent del Caucas nord, on ha augmentat espectacularment la insurgència armada de tall islamista, increment causat en bona part per la política antiterrorista que les autoritats apliquen a la població (segrestos, tortures i assassinats).

Última actualització