Ucraïna acapara totes les mirades. I la potència -i el drama- de la guerra que s’hi lliura desplaça l’atenció sobre altres conflictes latents a Rússia. Txetxènia observa atònita com l’ombra de la violència que va patir a la seva carn durant anys es projecta ara sobre l’est d’Ucraïna. Però amb els papers canviats (a Rússia): ara els soldats de l’exèrcit regular ucraïnès són els “bandits” i “feixistes”, mentre que les milícies pro-russes que qüestionen l’ statu quo són les “defensores de la llibertat”. “I, mentrestant, la població civil és ostatge de la situació i el seu patiment és pura propaganda a tot Rússia. És una situació que ja hem viscut a Txetxènia i sabem perfectament com funciona”, es lamenta la directora de l’oficina txetxena de Dosh, una revista independent del Caucas, que opta per no donar el nom.   Les ferides obertes per les dues guerres txetxenes, les bombes de l’última de les quals encara ressonaven el 2009, són massa tendres. I el govern de Ramzan Kadírov, fill de l’anterior home fort de Txetxènia, assassinat el 2004, Akhmad Kadírov, és un règim de la por. “Les dues guerres no van aconseguir doblegar la voluntat dels txetxens de ser lliures. No parlo de la independència, sinó de les llibertats individuals. Per això rebutgem el règim totalitari al qual estem sotmesos, un règim que infon la por per fer callar a tothom, sense perspectives de res”, assegura aquesta activista. L’aliança Grozni-Moscou I qui és el millor aliat de Kadírov? Vladímir Putin. “L’aliança és molt forta. Fa poc Kadírov va dir que donaria la vida per Putin”, apunta l’activista txetxena. Sense anar gaire lluny, a principis de mes el líder txetxè va rebre, de mans del president rus, la màxima distinció civil. I ho va fer just després de l’assassinat als carrers de Moscou del líder opositor rus, Borís Nemtsov, i que Kadírov defensés l’honor d’un txetxè -amb un càrrec al ministeri de l’Interior a Grozni- detingut en relació a l’assassinat. “Ningú pot aturar els peus a Putin. No està sol, té tota una banda de col·laboradors al seu voltant, i, encara que ell desaparegués, el règim continuaria”, alerta Elena Vilenskaia, activista russa de l’ONG Casa de la Pau i la No-Violència. “Entenc que Europa tingui por, jo també en tinc pel que passa i pot passar a Rússia. S’estan aprovant lleis de dubtosa qualitat democràtica, que reescriuen la història per manipular-la al gust dels que manen”, es lamenta Vilenskaia, que és pessimista de cara al futur: “No veig que hi hagi una oposició digna a Rússia. Potser algun dia n’hi haurà, però mentre no hi hagi llibertat de premsa, és molt difícil. I les eleccions al meu país són una farsa. Hi ha històries còmiques d’urnes senceres que desapareixen d’amagat dels observadors electorals”, sospira l’activista russa. Marc Vidal, ARA